Un Dakar molt americà
Aquest any em presenciat la segona edició del famós rally que es celebra al continent Americà. Com ja es de costum el campionat es celebra amb l’entrada del nou any.
El rally va començar al 1974, quan Thierry Sabine es va perdre pel desert i va decidir que seria una bona experiència per als pilots. Des de llavors s’ha convertit en el rally més famós i també el més dur. El que va començar com una aventura ha acabat sent una operació d’una gran envergadura, amb més de dos mil persones implicades. Al principi la carrera es disputava des de Paris fins a Dakar, d’aquí el nom amb el qual se’l coneix, el Paris-Dakar, però a partir de 1994 el lloc de sortida ha anat variant entre diferents capitals europees, però això no te molta importància practica, ja que la veritable cursa comenta quan s’entra al continent Africà.
El final de la carrera també a canviat en diverses ocasions, primer a Ciutat del Cap i desprès a el Caire i Sharm el-Sheij, però la meta clàssica és a Dakar, a la vora del famós llac rosa. Però per motius de seguretat, els últims dos anys s’ha realitzat la cursa a Sud-Amèrica, entre els països d’Argentina i Xile. En aquesta carrera hi ha quatre categories: automòbils, camions, motos i quatricicles, que a part de competir individualment competeixen en una categoria general, on es valoren els temps fets a les cronometrades de cada dia. Tot i que les carreres al continent Americà tenen el seu encant, un servidor troba a faltar la màgia Africana i la magnifica visió del llac rosa, ja que com han dit alguns grans pilots, no es tan el lloc on quedis en la proba com l’emoció de poder arribar on molts altres han caigut.